Les excavacions al jaciment de la Draga documenten construccions amb paviment de travertí

La campanya d’excavacions d’aquest any al jaciment de la Draga de Banyoles han permès documentar construccions amb paviment de travertí, datades del neolític antic.

Amb aquestes troballes es pot afirmar que la construcció de paviments era una pràctica habitual i que es va estendre per tot el poblat. Segons els investigadors, aquest tipus d’estructura tenia la funció d’anivellar el terreny i aïllar l’habitatge del fang i de la humitat subjacents. Aquests blocs es transportaven des de les immediacions de l’estany, on s’acumulen dipòsits carbonatats corresponents a l’activitat sedimentària de l’Estany al llarg del pleistocè i l’holocè.

Recordem que les excavacions d’aquest mes de juny s’han centrat a la part més elevada del jaciment. Tot i que en aquest espai no s’han conservat restes orgàniques sí que permet aprofundir en l’arquitectura neolítica i respondre qüestions sobre l’organització de l’assentament. Els primers habitants de la Draga haurien construït cabanes de fusta aixecades sobre pilars de fusta. Posteriorment, s’ha documentat que les cabanes es van construir directament sobre el sòl, amb paviments de travertí a la base. Aquests blocs es van disposar formant un paviment que ocupa gran part dels trenta metres quadrats  excavats en la campanya d’aquest any. Aquest tipus d’estructura també s’ha documentat en altres sectors del jaciment. A banda d’aquestes estructures, també s’han documentat residus alimentaris, instruments lítics, ceràmica i ornaments de diferents materials. Aquestes troballes permetran definir la funció de les estructures. Entre tots els objectes trobats destaca una peça feta d’os amb doble perforació, en molt bon estat de conservació i que es pot vincular amb tasques tèxtils. Aquest objecte, juntament amb d’altres, confirmaria que a la Draga es transformaven fibres vegetals com l’ortiga i el til·ler per elaborar teixits, una de les pràctiques més antigues d’Europa.

En la campanya d’aquest any han participat més de 50 persones de diferents institucions.

Les excavacions al jaciment de la Draga documenten construccions amb paviment de travertí

Les excavacions al jaciment de la Draga documenten construccions amb paviment de travertí

La campanya d’excavacions d’aquest any al jaciment de la Draga de Banyoles han permès documentar construccions amb paviment de travertí, datades del neolític antic.

Amb aquestes troballes es pot afirmar que la construcció de paviments era una pràctica habitual i que es va estendre per tot el poblat. Segons els investigadors, aquest tipus d’estructura tenia la funció d’anivellar el terreny i aïllar l’habitatge del fang i de la humitat subjacents. Aquests blocs es transportaven des de les immediacions de l’estany, on s’acumulen dipòsits carbonatats corresponents a l’activitat sedimentària de l’Estany al llarg del pleistocè i l’holocè.

Recordem que les excavacions d’aquest mes de juny s’han centrat a la part més elevada del jaciment. Tot i que en aquest espai no s’han conservat restes orgàniques sí que permet aprofundir en l’arquitectura neolítica i respondre qüestions sobre l’organització de l’assentament. Els primers habitants de la Draga haurien construït cabanes de fusta aixecades sobre pilars de fusta. Posteriorment, s’ha documentat que les cabanes es van construir directament sobre el sòl, amb paviments de travertí a la base. Aquests blocs es van disposar formant un paviment que ocupa gran part dels trenta metres quadrats  excavats en la campanya d’aquest any. Aquest tipus d’estructura també s’ha documentat en altres sectors del jaciment. A banda d’aquestes estructures, també s’han documentat residus alimentaris, instruments lítics, ceràmica i ornaments de diferents materials. Aquestes troballes permetran definir la funció de les estructures. Entre tots els objectes trobats destaca una peça feta d’os amb doble perforació, en molt bon estat de conservació i que es pot vincular amb tasques tèxtils. Aquest objecte, juntament amb d’altres, confirmaria que a la Draga es transformaven fibres vegetals com l’ortiga i el til·ler per elaborar teixits, una de les pràctiques més antigues d’Europa.

En la campanya d’aquest any han participat més de 50 persones de diferents institucions.

Aquest lloc web utilitza galetes (cookies) per a millorar l'experiència de l'usuari i per a recollir informació estadística anònima que s'envia a tercers per al seu processament. Si ho accepteu cliqueu "D'acord"; si voleu més informació sobre la política de privacitat accediu a "Saber-ne més", o podeu continuar sense habilitar les galetes (l'experiència de navegació es podria veure afectada).
Saber-ne més D'acord Continua sense galetes