Banyoles presenta la restauració de l'aspirina de la Plaça dels Jurats

L’Ajuntament de Banyoles va presentar aquest dilluns al matí el resultat dels treballs de restauració que s’han estat fent durant les darreres setmanes a la plaça dels Jurats, coneguda popularment com a plaça de l’Aspirina i situada just davant de la Clínica Salus Infirmorum. Els treballs, encarregats a l’artista local Jaume Geli, han permès recuperar la plaça com a element escultòric de la ciutat.

La rotonda de la plaça dels Jurats es va construir l’any 1987 dins el projecte de reforma del Passeig Mossèn Lluís Constans. Deu anys més tard i a iniciativa d’un grup d’artistes i intel·lectuals locals, la plaça, que ja es coneixia popularment amb el nom de ‘Plaça de l’Aspirina’, l’artista Jordi Bosch ‘Barraca’ va convertir-la en una escultura dedicada al reconegut analgèsic. L’alcalde Miquel Noguer destacava en l’acte de presentació que amb el treball fet per Jaume Geli es dignifica l’espai i es recorda als banyolins que la plaça és una escultura.

I és que aquest és un espai molt conegut pels banyolins i banyolines, a vegades utilitzat amb fins reivindicatius i que en el passat havia tingut fins i tot més aspecte de giratori que de conjunt escultòric quan s’hi van instal·lar unes bandes reflectants. Com recordava el regidor de Cultura i Patrimoni Cultural, Miquel Cuenca, la recuperació de la Plaça dels Jurats ha estat objecte de polèmica, una polèmica que considera positiva. Per la seva banda, Jaume Geli les diferents etapes del procés de recuperació començant per una investigació per a recuperar els orígens de l’escultura, que no van ser del tot senzilla. En primer lloc es van rentar totes les capes de materials diversos que hi havia sobre la base de formigó. A continuació es va curar desperfectes i reformar la base i es va repintar. A més, s’han recuperat les lletres que hi figuraven però, a diferència de l’escultura inicial, les lletres s’han pintat a la mateixa base de formigó i s’hi han incorporat diferents idiomes. A banda del català, el rus, el xinès o el grec, ara s’hi han afegit el suahili i l’àrab com a deferència a la diversitat present a la ciutat.

Banyoles presenta la restauració de l'aspirina de la Plaça dels Jurats

Banyoles presenta la restauració de l'aspirina de la Plaça dels Jurats

L’Ajuntament de Banyoles va presentar aquest dilluns al matí el resultat dels treballs de restauració que s’han estat fent durant les darreres setmanes a la plaça dels Jurats, coneguda popularment com a plaça de l’Aspirina i situada just davant de la Clínica Salus Infirmorum. Els treballs, encarregats a l’artista local Jaume Geli, han permès recuperar la plaça com a element escultòric de la ciutat.

La rotonda de la plaça dels Jurats es va construir l’any 1987 dins el projecte de reforma del Passeig Mossèn Lluís Constans. Deu anys més tard i a iniciativa d’un grup d’artistes i intel·lectuals locals, la plaça, que ja es coneixia popularment amb el nom de ‘Plaça de l’Aspirina’, l’artista Jordi Bosch ‘Barraca’ va convertir-la en una escultura dedicada al reconegut analgèsic. L’alcalde Miquel Noguer destacava en l’acte de presentació que amb el treball fet per Jaume Geli es dignifica l’espai i es recorda als banyolins que la plaça és una escultura.

I és que aquest és un espai molt conegut pels banyolins i banyolines, a vegades utilitzat amb fins reivindicatius i que en el passat havia tingut fins i tot més aspecte de giratori que de conjunt escultòric quan s’hi van instal·lar unes bandes reflectants. Com recordava el regidor de Cultura i Patrimoni Cultural, Miquel Cuenca, la recuperació de la Plaça dels Jurats ha estat objecte de polèmica, una polèmica que considera positiva. Per la seva banda, Jaume Geli les diferents etapes del procés de recuperació començant per una investigació per a recuperar els orígens de l’escultura, que no van ser del tot senzilla. En primer lloc es van rentar totes les capes de materials diversos que hi havia sobre la base de formigó. A continuació es va curar desperfectes i reformar la base i es va repintar. A més, s’han recuperat les lletres que hi figuraven però, a diferència de l’escultura inicial, les lletres s’han pintat a la mateixa base de formigó i s’hi han incorporat diferents idiomes. A banda del català, el rus, el xinès o el grec, ara s’hi han afegit el suahili i l’àrab com a deferència a la diversitat present a la ciutat.

Aquest lloc web utilitza galetes (cookies) per a millorar l'experiència de l'usuari i per a recollir informació estadística anònima que s'envia a tercers per al seu processament. Si ho accepteu cliqueu "D'acord"; si voleu més informació sobre la política de privacitat accediu a "Saber-ne més", o podeu continuar sense habilitar les galetes (l'experiència de navegació es podria veure afectada).