La campana del monestir de les Carmelites de Banyoles ha tornat a sonar, aquest dijous, després d’un mes i mig de no fer-ho.
Durant tot aquest temps ha estat objecte d’un treball de restauració després que l’inventari que es va fer a Banyoles per tal de protegir les campanes va detectar que aquesta en concret tenia el jou en mal estat i hi havia el risc que la campana caigués. Gràcies al finançament d’un empresari anònim, s’ha pogut restaurar la part de fusta d’aquest suport i la unió del bloc de pedra, que estava partit en dos. A més, també s'ha aprofitat per reparar l'arcada que hi ha en el campanar, que també estava en mal estat. La campana en qüestió data del segle XIX i té gravats de Sant Martirià, la verge de Maria del Carme, Sant Elias i una creu. Però com explicava aquest dijous el campanòleg Xavier Pallàs, mentre es tornava a col·locar, la principal particularitat de la campana rau en ser l’última de Catalunya que toca quan fa mal temps, si bé abans aquesta era una costum estesa a diferents punts del país.
El toc de mal temps o de pedregada és un ritual en què les monges fan sonar la campana d’una manera característica acompanyant el so d’una oració quan hi ha pedregada o tempestes molt fortes per espantar el mal temps. Una tradició que dins el Monestir ha passat de generacions en generacions i que actualment recau en la priora sor Carme Planellas. Ell mateixa explicava que esta traslladant aquest costum a les monges més joves i revelava que cada vegada que han fet sonar el toc de mal temps ha parat de pedregar.
Per la seva banda el regidor d'Urbanisme en funcions de Banyoles, Albert Tubert, ha explicat que al llarg del mes i mig que no hi havia la campana molts veïns de la zona l'han trobat a faltar i defensava la declaració de BCIL que es va fer a la ciutat perquè tenen un "valor patrimonial" que va més enllà de la creença religiosa. En aquest sentit, ha posat l’exemple d’una campana de la ciutat que sona des de fa més de 500 anys.
