El Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles ha elaborat amb el suport d’altres entitats com el Centre Excursionista, el Foment de Banyoles i Limnos, un manifest en el que aposta perquè tot el conjunt arquitectònic del Monestir de Sant Esteve s’obri a la ciutat i pugui recuperar-se i preservar-se.
Fundat l’any 812, el Monestir de Sant Esteve és la fundació benedictina més antiga del sud del Pirineu i va ser l’origen de la ciutat de Banyoles. Amb l’expulsió dels monjos l’any 1835 el monestir va ser desamortitzat i va passar a mans de l’Estat i després a l’Ajuntament de Banyoles, que el 1863 el va cedir al Bisbat de Girona perquè hi instal·lés la Casa Missió. L’any 2000, el consistori i el consell Comarcal del Pla de l’Estany van rebre la cessió de la part que ara ocupa l’Arxiu Comarcal per un període de noranta anys i més tard, l’any 2015, el bisbat també li va cedir l’ús de l’església, el claustre i d’altres espais per a finalitats culturals per un període de 25 anys.
Ara que fa temps que no hi ha activitat religiosa i coincidint amb el que recomana el pla director elaborat per l’Institut Català de Recerca, els signants del manifest demanen que el conjunt del monestir i el seu entorn esdevingui “un eix històric, cultural i paisatgístic” obert a la ciutat per tal que es pugui oposar en valor tot el seu patrimoni i que la ciutadania pugui rememorar molt millor els seus orígens. Aprofitant l’inici de les Festes d’Agost per tal de donar-hi un valor ciutadà i molta més rellevància, el manifest preservat també aposta per què les cessions fetes pel Bisbat a l’Ajuntament i el Consell Comarcal esdevinguin definitives; que es museïtzin l’església i el claustre per poder-hi explicar l’origen de la ciutat i que els jardins interiors s’obrin a la ciutadania i esdevinguin “el gran espai verd del Barri Vell”.
La voluntat del Centre d’Estudis Comarcals és fer de taca d’oli i anar creant una xarxa de suport a aquesta iniciativa a la qual esperen que s’hi puguin adherir tant d’altres entitats com ciutadans a nivell particular. De cara a les Festes de sant Martirià pretenen fer una nova crida.
