Un equip multidisciplinari ha identificat noves restes neandertals al jaciment de la cova de l’Arbreda, al Parc de les Coves de Serinyà.
Es tracta de tres dents humanes corresponents a un infant, un individu juvenil i un individu adult. Dues de les dents, procedents del nivell N de la cova, tenen una antiguitat mínima de 120.000 anys, mentre que la tercera dent, recuperada del nivell J, té entre 71.000 i 44.000 anys. L’anàlisi del conjunt de restes ha permès identificar una dent de llet inferior dreta, una molar permanent inferior dreta i un tercer premolar superior dret. Els resultats preliminars indiquen que aquestes dents podrien ser atribuïdes a l’Homo neanderthalensis.
Aquesta és una de les principals conclusió del treball que s’ha publicat a la revista American Journal of Biological Anthropology, un treball liderat per la doctora Marina Lozano, investigadora de l’IPHES-CERCA i professora associada de la Universitat Rovira i Virgili. En la investigació també han participat personal investigador i tècnic de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural (ICRPC-CERCA), de l’Institut de Recerca Història de la Universitat de Girona, de la Universitat de Burdeus i de la Universitat Internacional de Catalunya.
Les dades s’han pogut obtenir gràcies a un escàner de microtomografia d’alta resolució, que ha generat imatges tridimensionals de les tres dents trobades. Aquestes imatges han permès reconstruir i analitzar l’anatomia interna de les dents, incloent la unió esmalt-dentina, el gruix de l’esmalt i el volum de la cavitat pulpar.
Aquest descobriment permet obtenir més informació sobre la presència de neandertals a l’Arbreda en diferents moments, des de fa uns 120.000 anys i fa entre 71.000 i 44.000 anys. La resta més moderna és especialment interessant ja que s’encabeix en l’estudi de les estratègies de subsistència dels darrers neandertals de la Península Ibèrica, en un moment on s’entreveu la coexistència amb els humans anatòmicament moderns.
De fet, la investigació ha revelat que els neandertals que van habitar la Cova de l’Arbreda podrien haver alternat entre ocupacions estacionals curtes i assentaments més prolongats, la qual cosa suggereix una adaptació als canvis climàtics i ambientals.
